PRÀCTIQUES DE DIAGNÒSTIC PARASITOLÒGIC

Parasitologia Veterinària - Departament de Sanitat i Anatomia Animals
Facultat de Veterinària - Universitat Autònoma de Barcelona

Pàgina d'inici
COPROLOGIA | HISTOLOGIA | DERMATOLOGIA | HEMATOLOGIA | TRIQUINOSCÒPIA 
 
 
 
 

Histologia - Guions

Guió pràctica 1 (pdf)    Guió pràctica 8 (pdf)
PROTOZOUS

Eimeria stiedai

Phylum Apicomplexa, Família Eimeriidae. Coccidi dels conills que es desenvolupa a l'epiteli dels conductes biliars hepàtics. Provoca colangitis, hepatomegàlia i aparició de nòduls blanquinosos a la superfície i al parènquima del fetge que corresponen a acúmuls del paràsit en diferents fases de desenvolupament.

1 2 3

Eimeria acervulina

Phylum Apicomplexa, Família Eimeriidae. Talls de budell prim de pollastres inoculats experimentalment amb aquesta espècie de coccidi. Podreu apreciar algunes de les fases del seu cicle intestinal, com per exemple els macrogàmetes i els zigots, caracteritzats per la presència dels cossos formadors de la paret ooquística, que es localitzen a la perifèria de la cèl.lula. També hi són visibles alguns ooquists a punt de ser alliberats a la llum intestinal.

1 2

Eimeria tenella

Phylum Apicomplexa, Família Eimeriidae. Talls de cecs de pollastres inoculats experimentalment amb aquesta espècie de coccidi, una de les més patògenes. Podreu observar algunes fases terminals del cicle dels coccidis, com en la preparació anterior (macrogàmetes i ooquists) a la part superior de l'epiteli cecal, però també els anomenats esquizonts de segona generació, que es localitzen a la làmina pròpia i contenen gran quantitat de merozoïts. Aquests esquizonts produeixen lesions hemorràgiques.

1 2 3 4

Toxoplasma gondii

Phylum Apicomplexa, Família Sarcocystidae. Talls de melsa, fetge i pulmó de jerbu infestat experimentalment amb aquest protozou. En les zones de necrosi podem observar pseudoquists amb taquizoïts que es multipliquen per un procés d'endodiogènia a l'interior de cèl.lules del S.M.F. Podeu utilitzar l'objectiu de x 100 per tal d'apreciar millor llur morfologia.

1 2 3

Sarcocystis spp

El texte de la pràctica correspon a S. ovifelis.

1 2 3 4 5 6

Besnoitia

Phylum Apicomplexa, Família Sarcocystidae. Afecta al ramat boví, principalment. Es caracteritza per un procés cutani amb augment del gruix de la pell, paquidermatitis, alopècia i seborrea. Tot i que no està del tot clar el cicle biològic, se sap que en remugants apareix una primera fase de multiplicació asexual amb formació de taquizoïts localitzats a l'endoteli i macròfags circulants i una segona fase que comprèn un procés de multiplicació lenta amb la formació de bradizoïts que es desenvolupen a nivell d'histiòcits i fibroblasts de dermis, subdermis, fascia muscular, seroses, mucoses etc. on formen quists. Aquests poden arribar a mesurar 1 mm. de diàmetre, tot i que normalment oscil·len entre 100-600 mm.

1 2 3

Leishmania infantum

Phylum Sarcomastigophora, Família Trypanosomatidae. En el seu cicle biològic, Leishmania presenta varies formes. Una, la de promastigot, és la forma flagelada i extracel·lular que trobarem en l'hoste intermediari. L'altra, l'amastigot, és la forma aflagelada que es localitza intracel·lularment en macròfags i cèl·lules del sistema mononuclear fagocitari (moll de l'os, melsa, ganglis limfàtics, pell, fetge etc.). En les preparacions tenyides veurem els amastigots com a estructures esfèriques o ovals, amb un diàmetre reduït (2,5-5 x 1,5-2 mm), un nucli central i un orgànul molt basòfil anomenat quinetoplast.
L'hoste principal és el gos. Es transmet per picada d'insectes de la Família Psycodidae, gènere Phlebotomus. El quadre clínic és molt variable i no tots els animals desenvolupen la malaltia. N'hi ha que desenvolupen una resposta immunitària de tipus cel·lular que els confereix protecció mentre que d'altres desenvolupen una resposta principalment humoral que resulta ineficaç.

1 2 3 4

Trofozoïts de Balantidium coli

Phylum Ciliophora. Talls de budell gros de porcs en què apreciareu la presència de nombrosos trofozoïts ciliats d'aquest protozou que està considerat com a comensal. No es considera un agent patogen en porcs, tot i que en ocasions pot proliferar en grans quantitats. En humans i d'altres primats sí que ocasionalment pot provocar quadres de disenteria. S'hi aprecia molt bé el gran macronucli, tenyit de color fosc, així com diferents vacúols i els cilis. Les lesions que s'observen en aquest tall estaven produïdes per altres agents patògens.

1 2
NEMATODES

Trichinella spp.

Classe Nematoda, Ordre Enoplida. Quists de triquina en teixit muscular esquelètic de ratolí que contenen larves L1. Les fibres musculars en què s'allotgen els paràsits acostumen a anomenar-se cèl.lules nodrissa (nurse cells). Hi podem apreciar també un lleuger infiltrat inflamatori de naturalesa mononuclear al voltant d'alguns quists, així com la càpsula de teixit conjuntiu que envolta les larves i que és producte d'una reacció del propi hoste.

1 2 3

Trichuris suis

Classe Nematoda, Ordre Enoplida. Talls de cec de porcs amb nombrosos nematodes tallats transversalment. En alguna femella és possible diferenciar l'úter ple d'ous, alguns dels quals mostren la forma típica del gènere, semblant a una llimona. Els adults solen tenir l'extrem anterior, més prim, introduït en la mucosa intestinal, mentre que l'extrem posterior, clarament més gruixut, és a la superfície de la mucosa intestinal. En la zona ventral de la part anterior del cos pot apreciar-se l'anomenada banda bacil.lar, típica dels membres de la família Trichuridae, que està formada per cèl.lules que podrien tenir una funció secretora o osmoreguladora.

Aquests nematodes poden produir quadres de colitis catarral amb diarrea.

1 2 3 4 5

Capillaria garfiai

Classe Nematoda, Ordre Enoplida. Talls de llengua de senglar en què podem observar aquests nematodes allotjats a la capa basal de l'epiteli. També es poden observar alguns ous prop dels adults, mostrant la morfologia típica dels ous de capil.làrids, és a dir, amb forma de bóta, no-segmentats i amb dos taps polars. Els ous seran eliminats i deglutits a mesura que l'epiteli es vagi desgastant. No hi ha lesions aparents.

A més, en la capa de teixit muscular d'aquestes preparacions, podreu apreciar la presència d'un quist de Sarcocystis sp. Es tracta d'una troballa accidental. Fixeu-vos en la paret quística i en els bradizoïts que hi ha a l'interior. A diferència de la preparació 5 el quist està sencer, la qual cosa fa que els bradizoïts apareguin apilonats i sigui difícil d'apreciar-ne la morfologia individual.

1 2 3

Capillaria hepatica

Classe Nematoda, Ordre Enoplida. També conegut amb el sinònim Calodium hepaticum.
Es tracta d'un paràsit del parènquima hepàtic, especialment de rosegadors i lagomorfs, tot i que també es pot trobar en carnívors, èquids, primats i humans. Les femelles dipositen els ous en petits grups que acaben essent encapsulats per teixit fibrós de l'hoste. Per tal que es tanqui el cicle cal que un hoste de transport ingereixi el fetge (depredació, canibalisme) i alliberi els ous en la femta.

Aquesta mostra correspon a un tití (primat). Apreciareu gran quantitat d'adults, dels quals bona part són femelles. Els ous apareixen en acúmuls al parènquima (granulomes)o bé encara a l'úter de les femelles en diferents graus de maduració. Si us fixeu també veureu la banda bacil.lar en alguns nematodes tallats transversalment.

No solen ocasionar simptomatologia en rosegadors, però en primats poden donar lloc a hepatitis que degeneren en cirrosi hepàtica.

1 2
CESTODES

Cysticercus tenuicollis

Classe Eucestoda, Familia Taeniidae. Es tracta de la fase larvària (metacestode) de la Taenia hydatigena que parasita al gos. Macroscòpicament es una vesícula amb un contigut líquid i un punt blanquinós que s'observa per transparència en el seu interior. En les inspeccions postmorten i en les necròpsies el cisticerc apareix fixat al mesenteri i a les seroses d'òrgans abdominals (sobretot del fetge) dels ovins principalment. Altres remugants, els porcs i els èquids, de manera menys freqüent , també poden patir la cisticercosis.

En la preparació es pot observar una vesícula parasitària adjacent al parènquima hepàtic d'un oví, ben delimitada per una capsula de teixit conectiu. En el cente s'observa l'únic escolex del paràsit. En el escolex se pueden apreciar las ventosas y la estructura del futuro rostelo.

1 2

Cysticercus multilocularis

 

1 2

Coenurus cerebralis

Classe Eucestoda, Familia Taeniidae. És la fase larvària (metacestode) de la Taenia multiceps (=Multiceps multiceps) que parasita al gos i a cànids silvestres. Macroscòpicament és una vesícula amb un contigut líquid i molts punts blanquinosos que s'observen per transparència en el seu interior. Es localitza al cervell i medul.la espinal dels ovins, en caprins pot desenvoluparse en altres organs. Aquest paràsit és poc freqüent en bovins, i excepcionalment s'ha descrit en èquids i porcs. La simptomatologia nerviosa (atàxia, hipermetria, ceguera, torneig i en ocasions paràlisis) dels ovins afectats és deguda a la compressió intracraneal que aquesta vesícula provoca sobre el teixit nerviós.

En la preparació es pot observar una vesícula parasitària adjacent al encèfal d'un oví, ben delimitada per una càpsula de teixit conectiu. En el centre s'observen molts escolices del paràsit, en alguns es poden apreciar ventoses i ganxos.

1 2 3 4

Echinococcus multilocularis

 

1 2 3
ARTRÒPODES

Sarcoptes scabiei

Classe Artropoda. Ordre Acarina. Talls histològics de pell d'un isard afectat per sarna sarcòptica. Es pot observar la presència dels àcars a l'epiteli. La seva morfologia no es pot apreciar en els talls; només en alguns casos podem veure, tallades longitudinalment, les espines i escames dorsals. Pel que fa a les lesions, les més aparents són la hiperplàsia epitelial i la hiperqueratosi. A la dermis pot apreciar-se un lleuger infiltrat inflamatori.

1 2